FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar l'ànim (d'algú). La mera presència d'aquell parent la contorbava. Alterar (l'ànim) d'algú. La mera presència d'aquell parent li contorbava l'esperit. En sentir aquelles paraules, el noi es contorbà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit d'invenció. Un home d'enginy. Tenir molt d'enginy. Habilitat, aptesa, a trobar els mitjans d'aconseguir o d'executar alguna cosa. Més val enginy que força. Giny 2 . Les catapultes eren enginys de guerra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou amb facilitat i rapidesa, que té els moviments ràpids i expedits. Una dona àgil. Un cavall àgil. Cames, peus àgils. Els dits àgils d'un pianista. Àgil com una daina. Una veu àgil. Un esperit àgil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure el fre (a un cavall, a una haveria). Provocar les passions (d'algú). La pruïja que desenfrena carn i esperit. Lliurar-se sense fre a les passions, a la llicència de costums, etc. Celebren orgies i es desenfrenen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constrènyer (un esperit, un diable, etc.), a aparèixer o a obeir, per la invocació d'un nom sagrat o per pràctiques màgiques. Conjurar els dimonis. Conjurar les ombres dels morts. Conjurar els elements. Pregar (algú) amb instància en nom d'alguna cosa sagrada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No present en un lloc. Absent del país. Enyorar els amics absents. absent de mi (o absent de tu, etc.) Separat, allunyat, de mi, de tu, etc. Dir mal dels absents. Que no està atent al que passa, distret. Tenir l'esperit absent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Simulacre de capella que portaven els ermitans per a la capta. Capella improvisada al carrer per a les estacions del Santíssim. Capella de joguina. Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle. Esperit de capelleta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb el cos o una part del cos arronsat, com si hom intentés de reduir-ne el volum. Anava tota encongida amb aquell vestit de sa germana. D'ànim flac, de poc esperit. El germà petit és un milhomes, però el gran és tímid i encongit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
divisió jeràrquica de la societat. La casta sacerdotal. La casta guerrera. Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat. La casta nobiliària, militar. Esperit de casta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caminant se m'han eixamplat les botes. eixamplar-se-li a algú el cor Algú, tranquil·litzar-se. eixamplar el cor a algú Llevar l'angúnia, tranquil·litzar l'esperit, perquè ha desaparegut una por, un perill, etc. Donar l'amplària adient (a un teixit). Separar [...]
